El britànic Steve Carr es va fixar per primera vegada en el Stadium Course de Camiral Resort al 1999. Durant aquests anys, ha escrit sobre ell, ha jugat en ell, l’ha fotografiat i, ara, està tan enamorat de l’estil de vida de Catalunya, que té una casa al costat del fairway 17.
Va ser al setembre de 1999 i va ser amor a primera vista. Tot i que no hi havia cap senyalització, finalment vaig trobar el que estava buscant en un camí de sorra justament al costat de la N-II. Vaig sortir del cotxe, al costat de la modesta Casa Club, i vaig caminar ràpidament cap al primer tee del Stadium Course. En aquell moment tot era pau, no hi havia ningú al meu voltant i tot estava misteriosament silenciós. Em vaig quedar impressionat.
En aquells moments treballava per Golf World Magazine i em van enviar a veure aquesta nova joia a Catalunya (Stadium Course). Moltes de les paraules que vaig escriure a la revista sobre la meva primera impressió continuen vigents desprès de més de 20 anys.
“Des del primer tee, tot el que veig és una onada de pins, roures i oliveres, i un fairway d’un verd intens que s’allunya de mi. El sol acaricia la copa dels arbres i crea una ondulació al terra amb la seva llum. La rosada encara s’aferra a les bores del camp i, llavors em pregunto si pot haver alguna cosa més increïble.”
Em sento extremadament afortunat per haver tingut aquesta connexió amb Camiral Resort i la seva gent des d’aquell dia memorable, com a fotògraf del camp, proveïdor de guies del camp i ara com a soci i resident. Encara que el ressort a canviat molt en aquests 20 anys, encara sento la connexió especial cada vegada que entro per les seves portes i experimento el dia a dia de la vida a PGA.
Res pot superar un bon dia de joc en un dels millors camps d’Europa, seguit d’una beguda freda a la terrassa de Casa Club. Poques coses m’agraden més que, de tornada a casa, situada al fairway 17, obrir una ampolla de Garnatxa Blanca de la Terra Alta i veure als últims golfistes del dia passejant sota la posta de sol.
Un dels avantatges de viure en una casa a prop de la Costa Brava a Camiral Resort és la possibilitat de sortir fora del ressort durant un dia. Una excursió a la antiga ciutat de Besalú, 40 minuts al nord del ressort, o a Cadaqués, a la costa, per veure la casa de Dalí. Una molt bona opció, és un passeig pels carrers medievals de Besalú i acabar amb un dinar al restaurant Pont Vell amb vistes al pont vell per on creua el riu Fluvià.
Desprès de menjar unes gambes de Palamós a la barbacoa, podem dirigir-nos al casc antic de Girona i, abans de gaudir d’un sopar a Occi, Llevataps o Vintages, prendre un aperitiu a la Placa del Vi 7, Vadevins al Carrer dels Mercaders, o al Zanpanzar Tapas Bar.
És un avantatge poder gaudir de cadascuna de les estacions de l’any a Camiral Resort ja que em permet practicar el meu esport preferit durant tot l’any. En els darrers dos anys he visitat Camiral Resort a finals de gener, i encara que a vegades has d’esperar per a que desapareguin les glaçades ocasionals, jugar als fairways gairebé buits és un paer i el passeig és fantàstic, el que és fa difícil a l’estiu amb la calor. No obstant, la tardor és probablement la meva estació preferida, quan encara fa calor a Catalunya però ja està arribant el fred a Anglaterra. Sempre penso que és l’última oportunitat de l’any per posar-te pantalons curts i gaudir de la calor i d’un llarg i tranquil dinar (probablement el rissotto de xampinyons) al The Club Café.
Però per molt que gaudeixi de l’hospitalitat de Catalunya i el relaxat estil de vida del ressort, no hi ha dubte que, per a mi, l’estrella continua sent el Stadium Course. Encara avui m’emociono de la mateixa manera que ho vaig fer a la primera ronda, desprès de la que vaig escriure: “Brillant, brillant. És gran, generós però perillós. Els fairways cauen en picat des de tees elevats, els verds es mouen al costat de l’aigua, i tot està meravellosament dissenyat. Vaig sortir desconcertat pel seu poder.”
Podria dir que encara estic enamorat.